Prevé atacs a al cor
L’oli verge extra està compost per un 63-80% d’àcid oleic, això fa que el greix més saludable del món i en el millor amic del teu cor, ja que t’ajudarà a evitar la majoria de les malalties cardiovasculars.
Convertint-se en un gran aliat per combatre les malalties següents:
-
Hipertensió
- Trombosi
-
Dislipidèmia
-
Aterosclerosi
Redueix els nivells de colesterol
L’oli d’oliva, emblema de la nostra dieta mediterrània, està constituït principalment per àcid oleic (àcid gras monoinsaturat), que ajuda a reduir el colesterol-LDL i augmenta el colesterol-HDL. L’oli d’oliva verge a més, protegeix de l’oxidació, redueix la pressió arterial i la inflamació i disminueix la tendència de la sang a formar trombes.
Millora la teva memòria.
L’oli d’oliva és molt ric en antioxidants naturals coneguts com a polifenols. De fet, conté més de 30 compostos fenòlics que són poderosos antioxidants i eliminadors de radicals lliures.
Els polifenols poden protegir el cos i el cervell de l’oxidació causada pels radicals lliures i altres toxines. La protecció contra l’oxidació és especialment important perquè el cervell utilitza molt oxigen, el que el fa vulnerable a l’oxidació.
Ajuda a la digestió.
El consum d’oli d’oliva proporciona l’organisme una bona capacitat de digestió. Per què diem això? D’acord amb els efectes beneficiosos que tenen sobre les secrecions digestives (gàstrica, pancreàtica i biliar) en exercir un efecte directe sobre el pàncrees i el fetge.
Ajuda a combatre el càncer.
L’oli d’oliva té molts beneficis. En particular, els seus compostos polifenòlics ajuden a combatre el càncer de mama en les seves fases més agressives. A més, gràcies a les seves propietats, que faciliten la transformació dels aliments, impedeixen l’absorció de greixos i sucres nocius per a l’organisme.
Preveu la coagulació de la sang.
El consum d’oli d’oliva proporciona l’organisme una bona capacitat de digestió. Per què diem això? D’acord amb els efectes beneficiosos que tenen sobre les secrecions digestives (gàstrica, pancreàtica i biliar) en exercir un efecte directe sobre el pàncrees i el fetge.