El consum d’oli d’oliva proporciona l’organisme una bona capacitat de digestió. Per què diem això? Basant-nos als efectes beneficiosos que tenen sobre les secrecions digestives (gàstrica, pancreàtica i biliar) a l’exercir un efecte directe sobre el pàncrees i el fetge.
D’altra banda, també s’ha posat de manifest l’existència d’altres accions intestinals específiques que afavorien la digestió. S’ha observat que l’absorció de l’àcid oleic és més eficaç que la de palmític i esteàric en presència de suc pancreàtic i/o bilis. També s’ha descrit que, en absència de bilis, pot absorbir eficaçment sempre que hi hagi una bona relació albúmina-àcid oleic. Així mateix, i en determinades condicions experimentals, l’àcid oleic pot ser absorbit pel fetge igual que els àcids grassos de cadena curta.
A més, l’oli d’oliva té efectes beneficiosos sobre les secrecions digestives (gàstrica, pancreàtica i biliar), pel fet que l’àcid oleic és el més potent estimulador de l’alliberament de Colecistokinina (responsable de les secrecions digestives). Així, les seves accions sobre el pàncrees i el fetge donen també com a resultat una millor digestió lipídica, ja que augmenten l’eficàcia lipolítica del suc pancreàtic i la concentració de sals biliars pel buidatge vesicular.
Cal destacar també que la ingestió durant trenta dies de dietes amb clar predomini de greix de tipus monoinsaturat (oli d’oliva), porta a una reducció de l’acidesa intragàstrica en comparació amb règims rics en àcids grassos poliinsaturats (oli de gira-sol). Tot això, aconsella l’ús d’oli d’oliva com a arma eficaç en la prevenció i teràpia nutricional de patologies gastrointestinals en on es requereixi una limitació de la secreció àcida gàstrica.